L'estratègia del Capital
Un informe del Seminari d’Economia Crítica Taifa
 
En les 62 pàgines d'aquest informe “La estrategia del capital”, el número 8 de la sèrie d'Informes d'Economia publicat el setembre de 2011, els col·laboradors del Seminari d’economia crítica Taifa Xavier Badenes, Miren Etxezarreta, Ivan Gordillo, Elena Idoate, José Iglesias, Francisco Ferrer, Joan Junyent, Francisco Navarro i Ramon Ribera parlen de la relació entre el Capital i l’Estat, de la crisi del deute a l’ajustament, de les privatitzacions com a element de la batalla del Capital per a apropiar-se d’allò que és públic i sobre l’economia furtiva del Capitalisme.
 
A l’iniciar-se la crisi va haver-hi bastantes persones de bona voluntat, crítiques amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important en aquest i que permetria, almenys, establir alguns controls i regulacions que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per a realitzar una molt profunda reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, que està suposant un gravíssim deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i encara en els drets humans fonamentals.
 
Les transformacions que la crisi està facilitant en tot el món ric, —l’àmbit de l’economia ‘occidental’, el qual fins a fa poc es considerava dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia enfront del creixement d’altres grans països—, permeten als grans capitals no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de benefici així com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial.
 
Per a això, enfront de les creixents contradiccions d’un capitalisme senil (Samir Amin) s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb qui no té més remei que compartir la riquesa que es produeix.
 
Al mateix temps, més en uns països que en uns altres, però en general en tot el món desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb suficient força el seu impacte negatiu com per a rebel·lar-se, uns altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum acrescut en comparació de les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-lo en perill, i uns altres, per fi, es debaten en la impotència i la desesperació; actituds totes que faciliten la consecució dels objectius del capital.
 
Fins a ara l’evolució de la crisi està duent a una gran reestructuració del capitalisme global, que adquireix característiques específiques en els països rics i les repercussions dels quals en els països de segon o tercer nivell dintre d’aquests —els denominats PIGS o PIIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya o els mateixos més Itàlia en la segona versió) i els països de l’Est d’Europa— està arrasant amb les condicions de vida i treball i els drets civils de les seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuració en el cas d’Espanya.
 
Us el podeu descarregar a
http://informes.seminaritaifa.org/informe-08/